“Ha sigut el curtmetragte que més m’ha impactat. El so perfectament sincronitzat amb les imatges no et deixava mirar enlloc més. Trobo molt encertada la manera en que el cineasta ens vol explicar una cosa sense dir-ho directament, aquest to irònic referit a la industrialització”  Júlia Piñana.

“He de dir que aquest curtmetratge m’ha encantat. La manera de filmar, els plans, la llum, el so es increible. El moment que els bufadors bufaven amb el so de una trompeta ha sigut genial”  Ainhoa Arjona

“Un film que m’ha impactat molt, tant pel tractament del color, com per la música al compàs de les imatges. Ha convertit un treball de fàbrica en tot un concert. És una pel·lícula de la qual et quedes embadalit observant la compaginació dels treballadors amb els instruments musicals. Els colors són cridaners, llampants, fan constrast amb la foscor del fons. El que penso que vol reflectir el pla, no és el treballador en sí, sinó el treball que fan. No és com per exemple a La bufadora de vidre que se li dóna un gran paper a la persona. Puc dir que ha estat la pel·lícula que més m’ha agradat. M’ha cridat l’antenció des del primer moment, impedint-me apartar la mirada i fixant-me d’una manera molt exhaustiva en el so”  Blanca de la cruz.

“Aquest curtmetratge és el que més m’ha agradat. Es tracta del treball del vidre i el cineasta ens ho explica d’una manera molt original. Penso que té gran valor que ens mostri un ofici sense dialeg, només amb imatges i so. M’ha semblat com un gran concert. La música totalmet sincronitzada amb les accions dels personatges, m’ha arribat molt. Converteix el treball d’ofici en una gran creació”  Júlia Alejandre.