La majoria d’alumnes està filmant el món per primera vegada. Potser abans han “gravat vídeos” amb el mòbil, però probablement molts no havien fet atenció a les qüestions que ara ens plantegem: mirar les transformacions de la llum, observar les vistes des de la finestra, enquadrar els cels, donar temps al pla…

Les paraules de David Perlov en el seu Diarisón precises i ens acompanyen en aquesta iniciació: “Vull apropar-me a allò quotidià. Requereix temps aprendre a fer-ho”. Ens iniciem en un trajecte apassionant, ple de descobertes! En companyia de Perlov i d’altres cineastes, fotògrafs i pintors, descobrirem el cinema en el sentit més fort: la potència d’enquadrar el món, el vertigen de les infinites eleccions, la meravella i la confiança en el cinema i en el món quan es miren amb atenció.

 

DESENVOLUPAMENT

Preàmbul

Abans de començar pròpiament amb la pràctica cinematogràfica, serà interessant dedicar un temps a pensar com és l’entorn on vivim. Podem començar recordant què veiem quan mirem per la finestra quan ens llevem cada matí o abans d’anar-nos-en a dormir; quins espais, llocs, carrers, camins, edificis, paisatges veiem quan anem a l’escola o quan sortim a fer un tomb. Serà bonic escriure alguns textos i compartir-ho amb el grup.

 

Visionats

Amb els referents proposats, probablement ens apropem per primera vegada a un tipus de cinema que potser per alguns resultarà estrany, que mai no havien vist o que està allunyat dels seus hàbits cinematogràfics i audiovisuals. És un cinema que ens interpel·la precisament perquè és un cinema d’allò proper i quotidià, que ens permet sensibilitzar-nos i obrir la nostra mirada per veure d’una altra manera allò que ens envolta.

Als visionats trobarem idees, referents, fonts d’inspiració, obertura de possibilitats creatives, desitjos de filmar els nostres plans… Mirarem els fragments amb atenció i interès, preguntant-nos per les tries cinematogràfiques i dialogant amb els films des del nostre lloc com a cineastes, és a dir, “de cineasta a cineasta”.

Proposem començar visionant l’inici del Diaride David Perlov i, a continuació, escollir els visionats en funció del nostre propi entorn (p. ex. espais rurals o urbans) i de la sensibilització cap al valor expressiu de la llum.

Veure l’apartat ‘Referents’.

 

Rodatge

Proposem desenvolupar la proposta en dos moments: primer en grup, consensuant el pla entre diversos alumnes, acompanyats per un/a docent i/o cineasta; després, cada alumne als seus espais propis, a partir de la seva mirada i sensibilitat singular.

Si les característiques de la nostra escola ho permeten, proposem començar filmant des d’alguna finestra, vinculant el nostre primer pla al referent de David Perlov. Es tractarà de localitzar una finestra que ofereixi vistes àmplies, que ens permeti incloure una bona porció de cel al nostre enquadrament, etc. (És recomanable, per tant, evitar finestres a la planta baixa o amb edificis o elements massa propers; també evitarem finestres amb barrots).

També podem començar a filmar els voltants de l’escola, desplaçant-nos a un lloc proper que ofereixi vistes àmplies (pot ser, per exemple, un lloc una mica elevat). Serà interessant que donem valor també al passeig fins aquest lloc, que caminem atents al que ens envolta, a les transformacions de la llum, al cel, als espais. Ja estem començant a mirar el nostre barri o poble amb “mirada de cineasta”.

En el moment de la filmació en grup, només un/a dels/les alumnes tindrà la càmera a les seves mans, però les eleccions seran compartides. És important dedicar temps a mirar: valorarem diversos enquadraments possibles, molt atents a tots els elements (el cel, els edificis, els arbres…); ens fixarem molt en la llum (si, per exemple, el sol incideix especialment a una paret o a la copa dels arbres); observarem possibles transformacions al nostre pla (trànsit, ocells, núvols, vent…). Després d’aquest temps d’observació, definirem l’enquadrament movent-nos per “buscar el pla”; provant diverses variacions i fixant-nos en els quatre límits del quadre. Als ‘Diaris d’espais’ serà crucial la presència del cel: ocuparà una part important de l’enquadrament. El paper del o la docent és acompanyar aquest procés i assegurar les condicions perquè sigui el més profund i ric possible.

Els nostres plans tindran una durada de com a mínim un minut i al llarg d’aquest temps estarem atents/es al que passa en el pla i ens posarem d’acord en el moment de tallar, evitant finalitzar el pla just quan, per exemple, un ocell creua l’enquadrament o quan se senten unes campanades.

És molt interessant que abans de començar a filmar, establim un protocol. Una de les persones del grup donarà les indicacions: 1) Estem tots/es preparats/des?; 2) Quan sigui així, donarà entrada a la càmera “Càmera?”, 3) I, el/la càmera, quan comenci a gravar: “Gravant” (o just abans de gravar, si no ho editarem posteriorment); 4) Quan ens mirem i decidim que podem finalitzar el pla, la persona tocarà l’espatlla de qui està filmant perquè talli i després digui “Hem tallat”.

Per acabar, celebrem aquesta primera experiència aplaudint i després comentant què hem apreciat durant el temps del pla, si ha succeït alguna cosa en particular, què ens ha sorprès…

Aquesta “primera vegada” és particularment important, ja que d’alguna manera posa els fonaments i modela la pràctica posterior dels/les alumnes, quan filmin sols i de manera autònoma.

 

Què filmem

• Espais amplis i amb profunditat: ens descobreixen el món, ens fan mirar lluny. Evitarem elements que envaeixin el primer terme del pla i no centrarem els plans en elements concrets: es tracta d’un “diari d’espais” i, per tant, el protagonisme és per l’espai en ell mateix, no pels elements que l’habiten (un banc, una casa, etc.).
• El celtindrà un gran protagonisme i ocuparà una porció important de l’enquadrament.
• La llumés un dels nostres grans impulsos en el moment de filmar: l’observarem, explorarem les diferents hores del dia, buscarem l’hora màgica i l’hora blava, esperarem la nit i l’alba… Filmarem especialment en hores del dia especials.
• Les meteorologiessón molt riques cinematogràficament: estarem especialment atents/es als dies de pluja, neu, boira…
• Els elements naturals(els arbres, els camps, els parcs…) són molt evocadors, tant a la ciutat com als espais rurals.

 

Com filmem

• L’enquadrament sempre serà horitzontal: és el format cinematogràfic! (Imaginem-nos el nostre pla projectat a una pantalla de cinema!).
• Filmaremplans fixos, no mourem l’enquadrament durant el pla. Intentarem mantenir els plans estables, fent de trípode nosaltres mateixos. Si estem filmant i ens adonem que seria bonic reenquadrar (p. ex. passen uns ocells…) fem un moviment molt lent i suau i mantenim llargament el pla un cop reenquadrat.
• Filmarem amb una òptica angular o mitjana(mai amb un teleobjectiu = activant molt el zoom). Amb l’òptica angular l’espai s’obre i genera amplitud, amb el teleobjectiu s’aplana i genera una sensació de tancament, contrària al que pretenem amb aquests plans. Mai tocarem les òptiques(el zoom) durant el pla.
• Durada: filmarem plans llargs, donarem temps a que passin petites coses al nostre pla (si un ocell creua el pla, p. ex., esperarem un temps llarg després que surti de l’enquadrament abans de tallar). Filmarem al voltant d’1 minut, el que no significa estar mirant el cronòmetre ni tallar quan passin els 60 segons. Es tracta d’observar durant la filmació i decidir el final en funció del que succeeixi al pla.
• Valor del so: també li prestarem molta atenció. Localitzarem on està el micròfon de la càmera o el mòbil per no tocar-lo durant la filmació i intentar aconseguir el millor so possible.

Serà interessant establir aquests criteris conjuntament amb el grup d’alumnes, tenint en compte el que hem après amb els visionats.

 

Diaris d’espais dels/les alumnes fora de l’horari lectiu

Quan proposem que filmin fora de l’escola, al seus espais i a partir dels seus desitjos, serà molt valuós generar llistes de possibles plans i plantejar preguntes sobre les idees que sorgeixin:
Com és l’espai?

Des d’on filmarem?

A quina hora? Com serà la llum?

Quina proporció de cel es veurà?

Celebrem les idees i estimulem el desig de filmar! El contagi del desig de filmar serà essencial per al procés.

 

El muntatge

Si es pot organitzar, és interessant muntar els plans filmats. D’aquesta manera, passaran de ser plans a adquirir entitat de petit film.

En general, treballarem el muntatge d’un pla únic amb un cartell previ on situarem el lloc, el dia i, potser, l’hora en què vam filmar el pla. Per exemple: “Barcelona, 10 d’octubre de 2020, al capvespre.” o “Brück, 10 d’octubre de 2020. Són les deu de la nit.” o “Nova Gorica, 10 d’octubre de 2020. Filmo les vistes des de la finestra de casa meva a primera hora del matí.”.

El cartell anirà sempre al principi, abans del nostre pla, actuant com una obertura. El text estarà escrit en blanc sobre fons negre, a una mida de lletra discret i sense efectes. Al final del muntatge, inclourem un crèdit on consti el nom de l’autor o autora, l’escola i el curs escolar.

En el moment del muntatge, podem decidir de nou la durada del pla i el moment de l’inici i el final de pla.

 

Visionat i comentaris de les filmacions

És interessant que cada grup d’alumnes presenti el seu pla als companys/es, explicant les seves tries, les descobertes, les decisions preses… Serà un moment important per assentar coneixements i per atorgar valor a aquests primers plans.

Quan els/les alumnes comencin a filmar també pel seu compte, serà important i valuós que trobem el temps de compartir, comentar i valorar els seus plans.

 

ASPECTES ORGANITZATIUS A TENIR EN COMPTE A L’HORA DE FILMAR

Als rodatges col·lectius, treballem en grups d’entre 4 i 6 alumnes.

Preveiem franges d’1 hora o 1 hora i mitja per filmar el primer pla.

Utilitzem una sola càmera per grup i intentem garantir que tots/es els/les alumnes participen activament en la preparació i el rodatge dels plans.

Durant les preses, sempre ens situarem tots/es darrere la càmera.

Mentre filmem, tots/es romandrem totalment en silenci, ja que treballem amb el so del món que filmem. Abans de començar a filmar, establirem un codi mitjançant gestos en cas que haguem de comunicar-nos entre nosaltres mentre filmem, per exemple, per avisar-nos que alguna cosa interessant a filmar entrarà a pla (uns ocells, algú caminant, un tren que s’apropa…), per decidir seguir filmant o per deixar de fer-ho.

És interessant, un cop finalitzat el rodatge, disposar del temps per anotar tot allò que hem après (podem fer una llista de “Descobertes”) i per comentar la nostra experiència amb la resta de grups.

 

MATERIALS I EQUIPAMENT NECESSARIS

Càmera de vídeo o de fotografia en mode vídeo, per als rodatges en grup.

Càmeres domèstiques de foto o vídeo, o telèfons mòbils per al rodatge dels/les alumnes fora de l’escola.

En cas que muntem els plans, ordinador amb un programa d’edició. El Kdenlive, de programari lliure, és una opció interessant.

 

ALGUNS REFERENTS CINEMATOGRÀFICS

Diary 1973-1983, de David Perlov (Israel, Gran Bretanya, 1973-1983)

El 1973, David Perlov, cineasta israelià d’origen brasiler, es compra una càmera de 16mm (molt més lleugera que les professionals de 35mm), deixa enrere les ficcions, documentals i encàrrecs institucionals, i decideix començar “de zero”. Durant 10 anys filmarà a casa seva, el seu barri, la ciutat (Tel-Aviv), les seves filles bessones, la seva dona, els seus amics, els viatges a París, Rio de Janeiro, Londres o São Paulo, els treballs dels seus estudiants de cinema, les retransmissions de les successives guerres d’Israel i les manifestacions antibel·licistes… Durant els següents 5 anys, farà el muntatge.

La pel·lícula consegüent, sis capítols de 55 minuts cadascun puntats per cartells i per la veu en off del cineasta reflexionant sobre la maduresa i la memòria, el cinema i la transmissió del cinema, les petites coses i les grans, els descobriments i els desencadenants, el dolor i la impotència envers la política i la guerra, els records i presents feliços, l’amistat… En definitiva, la vida.

El fragment correspon a l’inici del primer diari i dona algunes pistes clau del seu propòsit i dels seus principis: “Maig, 1973. Compro una càmera. Vull començar a filmar pel meu compte i per mi mateix. El cinema professional ha deixat d’atreure’m; busco una cosa diferent. Vull apropar-me a allò quotidià; sobretot anònimament. Porta el seu temps aprendre a fer-ho.”

Per començar a filmar “per ell mateix” i per “aprendre a fer-ho”, filma des de l’interior de casa seva a través de la finestra. Perlov comença filmant el món més proper a diferents hores del dia, amb diferents enquadraments.

La finestra és un espai privilegiat per a filmar i per a reflexionar sobre com filmar: un marc, un enquadrament del món sobre el qual el cineasta fa, al seu torn, els seus enquadraments. Els tres plans inicials són molt diferents i podem analitzar-los detingudament: On s’ha situat el cineasta? Quin lloc ocupa la finestra a l’enquadrament? Com filma el món a través de la finestra?

Aquesta i altres finestres puntuen tota la pel·lícula. Des d’ella filmarà a diferents hores del dia i al llarg dels dies, amb sol, amb pluja, de nit, al vespre. D’una manera similar a Perlov, nosaltres podem explorar les transformacions d’un mateix espai segons la climatologia i la llum.

És interessant fixar-se en els cartells i en text, to i cadència de la veu. Les paraules de Perlov ens donen la clau del que nosaltres ens proposem fer en aquesta iniciació al cinema.

 

El sol del membrillo, de Víctor Erice (Espanya, 1992)

Després de les seves dues pel·lícules de ficció, El espíritu de la colmena (1973) i El Sur (1983), Víctor Erice realitza El sol del membrillo, un retrat del pintor Antonio López i el seu procés creatiu. El pintor intenta capturar la llum i el pas del temps sobre el codonyer que té al seu pati, i Erice acompanya aquesta cerca quasi impossible al llarg dels mesos, retratant al mateix temps el pas de les hores i les estacions.

En varies ocasions, Erice traça amb els seus plans recorreguts entre el pati del pintor, el barri i les vistes de la ciutat de Madrid a diferents hores del dia.

En aquest cas, veiem com s’apropa el capvespre mentre que Antonio López i el seu amic Enrique Gran conversen. Erice mostra el pas del temps amb plans des de diferents perspectives sobre la ciutat.

És bonic que imaginem aquests plans amb la seva duració original (sense muntar en seqüència), que evoquem els sons que sentiríem si no s’haguessin muntat amb la música. Podem pensar també quins plans similars als d’Erice podríem filmar a la nostra ciutat o al nostre poble, i des d’on voldríem filmar-los segons les diferents hores del dia.

 

Landstück / Piece of land, de Volker Koepp (Alemanya, 2016)

 Volker Koepp és un cineasta a qui interessen les trajectòries vitals i les interaccions entre les històries personals i els paisatges col·lectius.

El propi cineasta descriu així la seva pel·lícula Landstück: “A la pel·lícula ‘Landstück’ em trobo amb residents locals i recent vinguts: grangers, ecologistes i gent de pobles petits, el quals ens expliquen com veuen el futur, les seves vides, els seus desitjos, temors i visions. Tots ells se senten vinculats amb el seu paisatge, que aviat deixarà d’existir. La transforació ja ha tingut lloc. Alguns llocs semblen formar part d’una extensa zona industrial: monocultius, plantes pel biogàs, turbines de vent, granges d’engreixament del bestiar.”

El fragment correspon a l’inici de la pel·lícula. En relació amb la proposta ‘Diari d’espais’, ens interessen especialment el primer dels plans (abans del títol) i el pla nocturn.

El primer quasi sembla una pintura animada. És molt bonic observar la precisió de l’enquadrament: el petit arbre replet de flors blanques al límit esquerra; a la banda dreta, el turó d’una petit muntanya que aguaita per darrere dels prats verds protagonistes. També és particularment bonic el subtil moviment de les ombres dels núvols sobre la gespa. És molt interessant que ens fixem amb que el cineasta ha deixat dins els seu enquadrament un gran espai per al cel, atorgant un gran protagonisme als núvols. També el so està treballat amb precisió: els ocells i la remor del vent poblen el pla.

Al pla següent, després del títol, Koepp mostra un ampli paisatge, recorrent-lo amb una panoràmica. Podria ser interessant imaginar quin pla fix a mode de ‘Diari d’espais’ filmaríem nosaltres al seu lloc.

Comentem ara el pla nocturn. Koepp ha escollit un moment de llum molt especial: poc després de l’hora blava, quan la nit comença a obrir-se pas i queden encara alguns tènues rajos de llum diürna. Es crea una paleta de colors particular: podem provar de descriure’ls o, fins i tot, animar-nos a pintar un quadre d’aquest cel tan singular. Gairebé serà una pintura abstracta!

Altre cop, el cel ocupa la major part de l’enquadrament. Entre la terra negra i el cel, dringuen les llumetes vermelles de les turbines de vent, el soroll de les quals sembla que puguem sentir quasi en primer pla, convivint amb el raucar de les granotes.

Quan comentem aquests plans ens podem preguntar: On se situa el cineasta per a filmar-los? On se situa l’horitzó i quina posició de l’enquadrament dedica al cel i a la terra, respectivament? A quina hora del dia pot haver filmat? Què ens transmet el so dels plans? Nosaltres podem filmar plans similars? On?

 

Dilim Dönmüyor / Meine Zunge dreht sich nicht, de Serpil Turhan (Alemanya 2013)

Dilim Dönmüyor / Meine Zunge dreht sich nicht és el primer llargmetratge de la cineasta berlinesa. Serpil Turhan explica que la pel·lícula “looks for the traces left by my family in both the past and present. Via fragments from the lives of three generations, the film gives an account of the family’s painful separation due to migration, of how their Kurdish identity dwindled and of their search for a home”.

La seqüència es composa de tres plans dels espais. Els dos primers mostren un paisatge àrid i muntanyós, envoltat per un cel blau amb núvols de formes exuberants. El tercer, presenta un petit poble situat a la vall de les muntanyes. De nou, el cel, els subtils moviments del núvols i els sons, cobren gran importància.

Pot ser interessant comparar aquests plans amb el primer dels plans de la pel·lícula Landstrück.

 

ALGUNS REFERENTS PICTÒRICS I FOTOGRÀFICS

La representació de paisatges, llocs i espais ha inspirat a incomptables artistes de diferents estils i èpoques. Seria bonic i interessant veure quadres de pintors que han explorat especialment el motiu dels núvols: Gustave Courbet, John Constable o Pierre-Henri de Valenciennes, per exemple, poden resultar inspiradors. També algunes pintures de Nicolas de Staël poden enriquir la nostra mirada sobre el paisatge i els cels.

El projectes dels fotògrafs Bleda i Rosa també resulten molt evocadors.

I, per suposat, podem traçar un preciós recorregut per les història de la pintura i la fotografia a través de les finestres. De fet, la primera fotografia de la història, realitzada per Nicéphore Niépce el 1827, es va fer des d’una finestra. Des de llavors, numeroses autores de referència com André Kertész, Alfred Stieglitz o Paul Strand han explorat aquest motiu.

 

ALGUNES PRÀCTIQUES DESENVOLUPADES ALS TALLERS DE MOVING CINEMA AMB CÀMERA PROFESSIONAL

Filmat per Alea Gehrt, alumna d’11 anys de la Grundschule Schwanenteich (Neuenhagen bei Berlin, Brandenburg).

 

Filmat per Svetlana Valic, estudiant del Gimnazija Nova Gorica (Nova Gorica, Eslovènia).

 

Filmat per Raúl Valls, alumne de 16 anys de l’Institut Bellvitge (L’Hospitalet de Llobregat, Catalunya).

 

Filmat per Rubén Fernández, estudiant de CPI Uxío Novoneira (Pedrafita do Cebreiro, Galícia).

 

Filmat per Friederich Böttcher, alumne d’11 anys de la Grundschule Brück (Brück, Brandenburg).