Els joves saharauis aspiren al mateix que els seus congèneres de la resta del món: viure una vida digna, aconseguir l’amor i el respecte dels altres, poder afrontar un futur sense problemes… En aquesta pel·lícula il·luminadora, Eloy Domínguez Serén s’integra en un campament de refugiats del Sàhara i elabora una crònica política en forma de comèdia juvenil, i viceversa, en un sorprenent exercici d’empatia cinematogràfica. Estructurada en seqüències compactes, però també molt obertes, la pel·lícula compta amb un planter de personatges que, tot i que viuen aïllats del món exterior, saben construir ponts cap a la resta de la humanitat negant-se a aquesta invisibilitat a la qual sembla condemnar-los la seva situació.