Mariana Freijomil
 
  
				
		Emmarcat en una anècdota d’aparença intranscendent, Permiso reflexiona sobre els límits de l’acte de capturar la realitat més pròxima. L’escolta i la mirada cap a l’ésser estimat es fragmenta en mil complicitats fingides, juganeres, acordades, robades. Un pacte de supervivència que potser parafraseja el filòsof Stanley Cavell: filmar-nos… ens pot fer millors? Un nou i incisiu assaig sobre la nostra relació amb les imatges.
 
