Moving Cinema
VoD Platforms
Les plataformes de Video on Demand faciliten l'accés a una gran diversitat de pel·lícules de totes les èpoques i permeten als joves compartir els visionats a casa amb familiars i amics. Per això, poden contribuir a generar hàbits respectuosos amb els drets d'autor amb un preu assequible per a gran part de la població. Resulta especialment rellevant en entorns allunyats de sales de cinema amb programació de cinema d’autor.
Els models de treball desenvolupats per A Bao A Qu i Meno Avilys són molt diversos ja que les plataformes amb les quals treballen tenen característiques molt diferents: www.filmin.es és una plataforma de cinema d'autor d'ús domèstic, i sinemateka.lt, una plataforma amb recursos pedagògics que poden ser utilitzats en l'àmbit educatiu.
Otok Institute treballa també amb una VoD amb finalitat específicament educativa produïda per l'Associació Eslovena de Cinema d'Autor i la Filmoteca Eslovena i destinada a ser utilitzada per docents a aules d’escoles i instituts: www.solafilma.si.
Platformes VoD
Filmin
FILMIN
Als estudiants se'ls proporcionen codis per accedir de manera gratuïta a un espai específic de Moving Cinema – Cinema en curs a Filmin, on poden trobar una selecció de pel·lícules elaborada per A Bao A Qu. En cada centre educatiu s'estan desenvolupant propostes específiques per fomentar el visionat i la reflexió sobre les pel·lícules. D'aquesta manera, podrem analitzar i avaluar diferents estratègies. Alguns exemples són: creació de textos sobre les pel·lícules, espais per a recomanacions entre els estudiants, disseny de cartells, creació de peces audiovisuals breus en diàleg amb les pel·lícules, edició de tràilers, etc.
Els materials resultants (audiovisuals, gràfics i escrits) de les activitats es poden veure al Diari dels tallers’ de Cinema en curs.
També es poden veure algunes de les peces audiovisuals creades a partir del visionat a Filmin al canal de Vimeo de Moving Cinema.
Podeu veure la selecció de pel·lícules per a estudiants majors de 13 anys a: www.filmin.es/pack/cinemaencurs13
Pel·lícules
30 títols per a estudiants de 9 a 13 anys.
El petit fugitiu, de Raymond Abrashkin, Morris Engel i Ruth Orkin (EUA, 1953)
Un estiu amb Mònica, d’Ingmar Bergman (Suècia, 1953)
Llums de la ciutat, de Charles Chaplin (EUA, 1931)
El noi, de Charles Chaplin (EUA, 1921)
El nen amb la bicicleta, de Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne (Bèlgica, França, Itàlia, 2011)
Arraianos, d’Eloy Enciso (Espanya, 2012)
Una separació, d’Asghar Farhadi (Iran, 2011)
Nanuk, l’esquimal, de Robert Flaherty (EUA, 1922)
Fuente Álamo, la carícia del temps, de Pablo García Pérez de Lara (Espanya, 2002)
Mel, de Semih Kaplanoglu (Turquia, 2010)
Le Havre, d’Aki Kaurismäki (França, Alemanya, 2011)
El maquinista de la General, de Buster Keaton (EUA, 1926)
La llegenda del temps, d’Isaki Lacuesta (Espanya, 2006)
Metròpolis, de Fritz Lang (Alemanya, 1927)
Sobre la marxa, de Jordi Morató (Espanya, 2013)
L’últim, de F. W. Murnau (Alemanya, 1924)
Bon dia, de Yasujiro Ozu (Japó, 1959)
Vaig néixer, però…, de Yasujiro Ozu (Japó, 1932)
Viuen de nit, de Nicholas Ray (EUA, 1949)
Aparajito, de Satyajit Ray (Índia, 1956)
La solitud del corredor de fons, de Tony Richardson (Regne Unit, 1962)
De dijous a diumenge, de Dominga Sotomayor (Xile, 2012)
Les vacances del senyor Hulot, de Jacques Tati (França, 1953)
El meu oncle, de Jacques Tati (França, 1958)
Els 400 cops, de François Truffaut (França, 1959)
L’home de la càmera, de Dziga Vertov (Unió Soviètica, 1929)
L’Atalante, de Jean Vigo (França, 1934)
Tòquio-Ga, de Wim Wenders (Alemanya, 1985)
40 títols per a estudiants de més de 13 anys.
Deixa’m entrar, de Tomas Alfredson (Suècia, 2008)
L’eclipsi, de Michelangelo Antonioni (Itàlia, 1962)
El petit fugitiu, de Raymond Abrashkin, Morris Engel i Ruth Orkin (EUA, 1953)
Un estiu amb Mònica, d’Ingmar Bergman (Suècia, 1953)
Maduixes silvestres, d’Ingmar Bergman (Suècia, 1957)
Un condemnat a mort s’ha escapat, de Robert Bresson (França, 1956)
La nit és jove, de Leos Carax (França, 1986)
Ombres, de John Cassavetes (EUA, 1959)
Llums de la ciutat, de Charles Chaplin (EUA, 1931)
El noi, de Charles Chaplin (EUA, 1921)
La quimera de l’or, de Charles Chaplin (EUA, 1925)
Tres dies amb la família, de Mar Coll (Espanya, 2009)
Control, d’Anton Corbijn (Regne Unit, EUA, 2007)
El nen amb la bicicleta, de Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne (Bèlgica, França, Itàlia, 2011)
El fill, de Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne (Bèlgica, 2002)
La passió de Joana d’Arc, de Carl Theodor Dreyer (França, 1928)
El cuirassat Potemkin, de Serguei Eisenstein (Unió Soviètica, 1925)
Arraianos, d’Eloy Enciso (Espanya, 2012)
Una separació, d’Asghar Farhadi (Iran, 2011)
Fellini 8½, de Federico Fellini (Itàlia, 1963)
Nanuk, l’esquimal, de Robert Flaherty (EUA, 1922)
Banda a part, de Jean-Luc Godard (França, 1964)
Tot està perdonat, de Mia Hansen-Løve (França, 2007)
Le Havre, d’Aki Kaurismäki (França, Alemanya, 2011)
Ningú no ho sap, de Hirokazu Kore-eda (Japó, 2004)
La llegenda del temps, d’Isaki Lacuesta (Espanya, 2006)
Els condemnats, d’Isaki Lacuesta (Espanya, 2009)
Metròpolis, de Fritz Lang (Alemanya, 1927)
L’últim dels injustos, de Claude Lanzmann (França, 2013)
Sobre la marxa, de Jordi Morató (Espanya, 2014)
L’últim, de F. W. Murnau (Alemanya, 1924)
Bon dia, de Yasujiro Ozu (Japó, 1959)
Viuen de nit, de Nicholas Ray (EUA, 1949)
Aparajito, de Satyajit Ray (Índia, 1956)
La dona sense piano, de Javier Rebollo (Espanya, 2009)
La solitud del corredor de fons, de Tony Richardson (Regne Unit, 1962)
Roma, ciutat oberta, de Roberto Rossellini (Itàlia, 1945)
Els 400 cops, de François Truffaut (França, 1959)
Paranoid Park, de Gus Van Sant (EUA, 2007)
L’home de la càmera, de Dziga Vertov (Unió Soviètica, 1929)
L’Atalante, de Jean Vigo (França, 1934)
La terra tremola, de Luchino Visconti (Itàlia, 1948)
El procés, d’Orson Welles (EUA, 1962)
Tòquio-Ga, de Wim Wenders (Alemanya, 1985)
Yi-Yi (Un i dos), d’Edward Yang (Taiwan, Japó, 2000)
Sinemateka
S’organitza un esdeveniment cinematogràfic de dos dies al Prezidento Jono Žemaičio Gimnasija, a Raseiniai. Els estudiants es divideixen en 2 o 3 grups de 7 a 25 persones segons el seu interès pels diferents temes en què treballaran després de la projecció.
A les aules, els estudiants veuen una pel·lícula ofertada per una de les dues plataformes de vídeo a demanda (VoD): Sinemateka (desenvolupada per Meno Avilys) o Film Education Base (desenvolupada pel Centre de Cinema de Lituània). Tot seguit, un professional del cinema o un educador especialitzat implica cada grup en diferents activitats. Un grup escriu una ressenya sobre la pel·lícula que acaben de veure, un altre explora la campanya de comunicació de la pel·lícula, dissenya un cartell i redacta preguntes per a una entrevista amb el director del film. El tercer grup crea una carta en vídeo adreçada al director de la pel·lícula.
Paral·lelament a aquestes activitats, el professorat de l’institut aprofundeix en el seu coneixement de les plataformes VoD en un seminari de formació per a docents.
Šola filma
Eslovènia no té el seu propi canal VoD dedicat al cinema independent i a l'educació cinematogràfica, per això l'Institut Otok ha fet una aliança amb el programa nacional de cinc anys "Escola Primària de Cinema", gestionat per la Xarxa de Cinemes d'Art d'Eslovènia, que sí que té un lloc web funcional: www.solafilma.si.
El lloc web està destinat al seu ús per part de mestres i professionals que treballen amb nens de tota Eslovènia, i actualment compta amb més de 500 usuaris registrats, principalment mestres, de totes les parts d'Eslovènia.
La plataforma ja oferia un documental, "Home, Sweet Home" (Eslovènia, 2016), i ara també ofereix una pel·lícula de ficció, Bekas de Karzan Kader, escollida per l'Institut Otok, ja que s'ha utilitzat en programes de Moving Cinema Young Spectators.
Un projecte liderat per
amb
Cofundat per
Edicions anteriors
